Diumenge 16 de gener: Festa dels Tonis de Taradell. 11 hores a la Plaça de l'Església. La colla dels Bastoners de Malla hi representaran balls pagesos i balls de bastons. La nostra colla musicarà i representarà el Ball de Sant Antoni Abat.
Diumenge 23 de gener: Festa de Sant Vicenç de Malla. Festa Major de Malla. 11:45 a la Plaça de l'Església. La colla dels Bastoners de Malla s'encarregaran de fer ballar els gegants de Malla, i fer el Ball del Sacrifici, en el qual hi participen les següents figures del bestiari mallenc: Oca del Novenari, Gall Sol i Senyor Porc.
Diumenge 30 de gener: Festa dels Tonis de Santa Eugènia de Berga. Els Bastoners i Falcons de Malla hi representaran tant figures falconeres, com balls de pagès, balls de bastons, balls tradicionals, balls de bestiari (amb el Ruc Català)... A partir de les 10:30 pels volts de l'església parroquial. La nostra colla farà el Ball de Sant Antoni Abat.
Bastoners de Malla dansant el Ball Nou
Viladecavalls, festa major 2012.
dijous, 9 de desembre del 2010
La Rifa de l'Oca 2010
un any més, s'ha celebrat a Sant Vicenç de Malla, el diumenge 5 de desembre de 2010, la festa parroquial de la Rifa de l'Oca. Els actes han estat: Les Danses de l'Oca, el Ball de les Animetes, i la Rifa de l'Oca del Novenari. També hi ha hagut exposició d'oques i una mica de fireta on s'hi podia comprar garrapinyades i iogurts. Tant els balladors, com els actuants pertanyen al grup folclòric Bastoners de Malla. La Cobleta Flabiolaire de Malla s'ha encarregat d'interpretar les músiques.
A Malla, degut a la llarga tradició del Novenari de les Ànimes, i pel fort pòsit judeocristià que ha imprès l'església en la cultura catalana, hi ha molta creença encara en les ànimes del purgatori entre els parroquians més vells. Les animetes del Purgatori, aquelles ànimes que són entre el Cel i l'Infern. Són molt a prop nostre però no es poden veure per la seva naturalesa etèria, i encara no poden entrar al Cel perquè abans han de redimir els seus pecats. Necessiten pregàries per fer-se perdonar. També són aquells esperits benefactors que troben qualsevol cosa perduda. Si hom perd quelcom, i s'hi encomana resant, les animetes acaben trobant el que s'ha perdut. El Ball de les Ànimes és un homenatge a aquesta tradició i ve a representar aquesta creença. Alhora, aquest ball, clou el cicle de precs del Novenari amb la consegüent capta. En el ball, els balladors (vestit de blanc) representen les animetes. El capdavanter porta una patena. Tots en renglera van dansant fins a traçar una espiral. Quan l'espiral s'ha completat, el darrer (un nen) s'enfila al damunt del capdavanter i sosté la patena. És el moment en què l'ànima s'enfila al Cel. I tot seguit els altres balladors fan via i s'escolen, mentre la dansa llangueix fins al final. La rifa de l'oca obre les portes al cicle d'Advent. L'oca vindria a simbolitzar el geni del solstici d'hivern. Quan al Cel plomen les oques, a terra neva.
Tot és molt senzill, molt petit, però molt rural i molt autèntic. Una tradició a prop de tota la gent. Si la tradició ha set bona per als nostres avis i pares, per a nosaltres, els fills també n'és. Som el que els nostres avis eren, i els nostres avis són el que nosaltres serem. Per molts anys!
A Malla, degut a la llarga tradició del Novenari de les Ànimes, i pel fort pòsit judeocristià que ha imprès l'església en la cultura catalana, hi ha molta creença encara en les ànimes del purgatori entre els parroquians més vells. Les animetes del Purgatori, aquelles ànimes que són entre el Cel i l'Infern. Són molt a prop nostre però no es poden veure per la seva naturalesa etèria, i encara no poden entrar al Cel perquè abans han de redimir els seus pecats. Necessiten pregàries per fer-se perdonar. També són aquells esperits benefactors que troben qualsevol cosa perduda. Si hom perd quelcom, i s'hi encomana resant, les animetes acaben trobant el que s'ha perdut. El Ball de les Ànimes és un homenatge a aquesta tradició i ve a representar aquesta creença. Alhora, aquest ball, clou el cicle de precs del Novenari amb la consegüent capta. En el ball, els balladors (vestit de blanc) representen les animetes. El capdavanter porta una patena. Tots en renglera van dansant fins a traçar una espiral. Quan l'espiral s'ha completat, el darrer (un nen) s'enfila al damunt del capdavanter i sosté la patena. És el moment en què l'ànima s'enfila al Cel. I tot seguit els altres balladors fan via i s'escolen, mentre la dansa llangueix fins al final. La rifa de l'oca obre les portes al cicle d'Advent. L'oca vindria a simbolitzar el geni del solstici d'hivern. Quan al Cel plomen les oques, a terra neva.
Tot és molt senzill, molt petit, però molt rural i molt autèntic. Una tradició a prop de tota la gent. Si la tradició ha set bona per als nostres avis i pares, per a nosaltres, els fills també n'és. Som el que els nostres avis eren, i els nostres avis són el que nosaltres serem. Per molts anys!
dijous, 5 d’agost del 2010
Actuacions dels Bastoners de Malla el setembre 2010
Setembre 2010
Dissabte 4 o Diumenge 5: ballada al matí a Matagalls
Diumenge 12: Ballada de Festa Major al barri Serradesenferm de Vic a les 11:30; i a les 13:30, ballada a l'era de Pratdesaba (Malla), per la Festa de l'Onze de Setembre de Malla.
Diumenge 26: Trobada Bastonera a Moià. A partir de les 9:00.
Dissabte 4 o Diumenge 5: ballada al matí a Matagalls
Diumenge 12: Ballada de Festa Major al barri Serradesenferm de Vic a les 11:30; i a les 13:30, ballada a l'era de Pratdesaba (Malla), per la Festa de l'Onze de Setembre de Malla.
Diumenge 26: Trobada Bastonera a Moià. A partir de les 9:00.
dilluns, 2 d’agost del 2010
Els Bastoners i Falcons de Malla van actuar a la XI Muestra Folclórica Villa de Villacastín
La nostra colla "Bastoners i Falcons de Malla" vam actuar el dissabte 31 de Juliol de 2010 a la XI Muestra Folclórica Villa de Villacastín (Segovia). Entre els grups participants hi havien representants d'Andalusia, Bulgària, Castella, Salamanca i Turquia. El nostre grup de Malla va exhibir tres balls de bastons, el Ball de Segadors, la Dansa de les Dones d'Aigua; i tres figures de falcons, el vol de falcons amb pilars, la font i la pira de 6.
Llegat renaixentista dels Bastoners de Malla
Els Bastoners de Malla és un grup folklòric de danses típiques de la Plana de Vic i Osona. El seu ball de bastons, té un orígen medieval, però s'hi entrellueix arrels clàssiques mediterrànies molt més antigues. També, a banda dels seus balls de bastons, el grup té en repertori sardanes antigues, contrapassos i danses renaixentistes de la seva terra. La seva música és també renaixentista i és interpretada amb instruments renaixentistes com cornamusa catalana, flabiol i tamborí de cordes...
divendres, 23 de juliol del 2010
dijous, 22 de juliol del 2010
CONTE D'EN PERE FARCELL
Una icona del nostre grup falconer és en Pere Farcell. En Pere Farcell és un personatge imaginari que representa un noi falconer. El noi té les característiques pròpies d'un falconer: aventurer, caminador, d'esperit valent, amant de la cultura i la natura, esportista, rodamón, de caràcter obert, simpàtic, rialler i amable... i sobretot amb un enorme desig de comprendre el sentit de la vida.
Vet aquí el conte:
Heus aquí una vegada un vailet amb ulls de falcó que es deia Pere Farcell. En Pere Farcell, a la nit, somiava que era un falcó i volava lliure per damunt dels arbres, dels cims nevats i dels prats florits. Quan es despertava, s'adonava que al món ell hi havia de fer quelcom, però no sabia ben bé què. Volia aprendre, ser savi, i un dia va agafar la motxilla, i ben determinat, decidí marxar de casa i córrer món. Caminant, caminant va travessar el Pirineu, i a França va trobar feina com a ajudant de cuina en un vaixell que anava a Irlanda. Un cop va ser a Dublin, va visitar-hi els pubs i va gaudir de l'ambient de la festa irlandesa. Va banyar-se a l'oceà atlàntic i fins i tot va fer surf a les costes de Galway. Més endavant, amb el vaixell va anar al Cap Nord i va poder veure-hi una aurora boreal. Impressionat per les esplèndides clarors de l'aurora boreal i després d'haver descobert l'estrella polar, sense pensar gaire, va entendre moltes coses. I llavors, la seva vida va prendre un altre rumb, perquè va entendre que la vida és màgica i que només seguint la brúixola del cor és possible trobar la felicitat.
Vet aquí el conte:
Heus aquí una vegada un vailet amb ulls de falcó que es deia Pere Farcell. En Pere Farcell, a la nit, somiava que era un falcó i volava lliure per damunt dels arbres, dels cims nevats i dels prats florits. Quan es despertava, s'adonava que al món ell hi havia de fer quelcom, però no sabia ben bé què. Volia aprendre, ser savi, i un dia va agafar la motxilla, i ben determinat, decidí marxar de casa i córrer món. Caminant, caminant va travessar el Pirineu, i a França va trobar feina com a ajudant de cuina en un vaixell que anava a Irlanda. Un cop va ser a Dublin, va visitar-hi els pubs i va gaudir de l'ambient de la festa irlandesa. Va banyar-se a l'oceà atlàntic i fins i tot va fer surf a les costes de Galway. Més endavant, amb el vaixell va anar al Cap Nord i va poder veure-hi una aurora boreal. Impressionat per les esplèndides clarors de l'aurora boreal i després d'haver descobert l'estrella polar, sense pensar gaire, va entendre moltes coses. I llavors, la seva vida va prendre un altre rumb, perquè va entendre que la vida és màgica i que només seguint la brúixola del cor és possible trobar la felicitat.
dimecres, 21 de juliol del 2010
EN PERE FARCELL
EN PERE FARCELL*
Ramon Redorta, 2010
AQUESTA N’ÉS UNA HISTÒRIA
D’EN PERE FARCELL,
VA SORTIR DE CASA UN DIA
I NO HI VA TORNAR MÉS.
DIUEN MALES LLENGÜES D’ELL
QUE SE’N VA ANAR A FRANÇA.
VA AGAFAR EL PRIMER VAIXELL
QUE ANAVA A IRLANDA.
QUAN LA NIT S’ATANSA
EN PERE FARCELL,
UN RAIG D’ESPERANÇA
CERCA EN ELS ESTELS.
ENMIG LA FOSCOR
UN FAR LI FA CLAROR,
L’ESTRELLA DEL NORD
L’HI DICTA LA CANÇÓ.
A DUBLIN VA FER-HI ESTADA
NOMÉS QUATRE DIES,
VA PUJAR DALT D’UN CAVALL,
XIULANT MELODIES.
NI DINERS, NI CAP LLENTIA
AL FARCELL NO HI HAVIA,
EL CAVALL QUAN VA CANSAR-SE,
D’AIGUA NO EN TENIA.
QUAN LA NIT S’ATANSA
EN PERE FARCELL,
UN RAIG D’ESPERANÇA
CERCA EN ELS ESTELS.
ENMIG LA FOSCOR
UN FAR LI FA CLAROR,
L’ESTRELLA DEL NORD
L’HI DICTA LA CANÇÓ.
EL CAMÍ VA SEGUIR A PEU
FINS A L’OCEÀ,
I EN FICAR-SE ENTRE ONADES,
COMENÇÀ A NEDAR.
DIU LA GENT SENSE SABER-HO
QUE ARRIBÀ AL POL NORD,
I TOCANT LA SEVA ESTRELLA,
VA TROBAR UN TRESOR.
QUAN LA NIT S’ATANSA
EN PERE FARCELL,
UN RAIG D’ESPERANÇA
CERCA EN ELS ESTELS.
ENMIG LA FOSCOR
UN FAR LI FA CLAROR,
L’ESTRELLA DEL NORD
L’HI DICTA LA CANÇÓ.
VA TROBAR-HI UN TRESOR
PERÒ NO HI HAVIA OR,
NI UN RAL NI UNA MONEDA,
NOMÉS EL SEU COR.
POBRE CONTINUÀ PER SEMPRE
EN PERE FARCELL,
PERÒ AMB L’AMOR QUE ARA ELL TENIA
TROBADOR ES FARIA.
QUAN LA NIT S’ATANSA
EN PERE FARCELL,
UN RAIG D’ESPERANÇA
CERCA EN ELS ESTELS.
ENMIG LA FOSCOR
UN FAR LI FA CLAROR,
L’ESTRELLA DEL NORD
L’HI DICTA LA CANÇÓ.
*Lletra de la cançó Pere Farcell. Dansa Popular: Cercle Circassià de Malla.
Ramon Redorta, 2010
AQUESTA N’ÉS UNA HISTÒRIA
D’EN PERE FARCELL,
VA SORTIR DE CASA UN DIA
I NO HI VA TORNAR MÉS.
DIUEN MALES LLENGÜES D’ELL
QUE SE’N VA ANAR A FRANÇA.
VA AGAFAR EL PRIMER VAIXELL
QUE ANAVA A IRLANDA.
QUAN LA NIT S’ATANSA
EN PERE FARCELL,
UN RAIG D’ESPERANÇA
CERCA EN ELS ESTELS.
ENMIG LA FOSCOR
UN FAR LI FA CLAROR,
L’ESTRELLA DEL NORD
L’HI DICTA LA CANÇÓ.
A DUBLIN VA FER-HI ESTADA
NOMÉS QUATRE DIES,
VA PUJAR DALT D’UN CAVALL,
XIULANT MELODIES.
NI DINERS, NI CAP LLENTIA
AL FARCELL NO HI HAVIA,
EL CAVALL QUAN VA CANSAR-SE,
D’AIGUA NO EN TENIA.
QUAN LA NIT S’ATANSA
EN PERE FARCELL,
UN RAIG D’ESPERANÇA
CERCA EN ELS ESTELS.
ENMIG LA FOSCOR
UN FAR LI FA CLAROR,
L’ESTRELLA DEL NORD
L’HI DICTA LA CANÇÓ.
EL CAMÍ VA SEGUIR A PEU
FINS A L’OCEÀ,
I EN FICAR-SE ENTRE ONADES,
COMENÇÀ A NEDAR.
DIU LA GENT SENSE SABER-HO
QUE ARRIBÀ AL POL NORD,
I TOCANT LA SEVA ESTRELLA,
VA TROBAR UN TRESOR.
QUAN LA NIT S’ATANSA
EN PERE FARCELL,
UN RAIG D’ESPERANÇA
CERCA EN ELS ESTELS.
ENMIG LA FOSCOR
UN FAR LI FA CLAROR,
L’ESTRELLA DEL NORD
L’HI DICTA LA CANÇÓ.
VA TROBAR-HI UN TRESOR
PERÒ NO HI HAVIA OR,
NI UN RAL NI UNA MONEDA,
NOMÉS EL SEU COR.
POBRE CONTINUÀ PER SEMPRE
EN PERE FARCELL,
PERÒ AMB L’AMOR QUE ARA ELL TENIA
TROBADOR ES FARIA.
QUAN LA NIT S’ATANSA
EN PERE FARCELL,
UN RAIG D’ESPERANÇA
CERCA EN ELS ESTELS.
ENMIG LA FOSCOR
UN FAR LI FA CLAROR,
L’ESTRELLA DEL NORD
L’HI DICTA LA CANÇÓ.
*Lletra de la cançó Pere Farcell. Dansa Popular: Cercle Circassià de Malla.
dimarts, 16 de març del 2010
Breu història de la colla Bastoners de Malla
INICI I ENTITAT
L'any 2001, Ramon Redorta, bastoner i flabiolaire, interessat per la cultura tradicional catalana, va realitzar un treball de documentació històrica i oral a la Plana de Vic, i tot seguit, es va decidir a aplegar amics i veïns per crear una colla bastonera. És així com el 2004 es crea la colla dels Bastoners de Malla. Ell mateix n'és el cap de colla.
La colla és una entitat legal i de ple dret que es va inscriure al registre de la Generalitzat de Catalunya l'any 2008.
UN PATRIMONI DE LA PLANA DE VIC
L'objectiu de la colla en el seu inici era recuperar el ball de bastons típic de la Plana de Vic, del qual avis de l'entorn proper, sobretot entre Malla i Balenyà, recordaven. Així, doncs, la colla és hereva directa del llegat del vell bastoner i banderer de Balenyà Àngel Bigas, i per la part musical, del vell flabiolaire, Josep Prims, tots dos il·lustres. Per tant, la colla manté vius balls de bastons de més de dos-cents anys d'història, tant a nivell coreogràfic, com a nivell musical. Entre aquests balls es troben: la Processó, Ball de Córrer, en Jan Petit, el Ball de Cascavells, els Vuit Rebatres, el Sota-cama, els Quatre Cantons, la Clavellina, Sant Isidre... També, se'n ballen uns altres que tenen uns quaranta anys d'antiguitat, que el mateix cap de colla havia ballat en la seva infantesa, a Malla, per les caramelles, "els mongeters", "el pare no té pa". Més endavant, la colla ha anat creant nous balls i noves melodies, però sempre seguint fidelment l'estil tradicional de la Plana de Vic, com ara: el Ball de la Civada, la Polca...
LA GENT
La colla, actualment, és format per dos grups, el dels grans i el dels petits, el qual, aquest darrer du per nom "Els Bastoners Xics". La colla és format actualment per unes 25 persones, entre adults i infants. A la colla el més petit té 8 i el més gran 85 anys. Cada ball és compost per vuit balladors, un dels quals, fa de banderer. El banderer es troba sempre en una punta, i alça la bandera per marcar l'inici i acabament del ball. L'aspecte general de la colla és d'un grup de guerrers dansaires amb un comandant.
VESTUARI
Els Bastoners de Malla van vestits seguint l'uniforme bastoner propi de la Plana de Vic: camisa o samarreta blanca, cinta vermella creuada amb llaçada a l'esquerra, pantalons blancs, faldellí blanc amb franja vermella, mocador de coll vermell, faixa vermella, polaines vermelles amb cascavells i espardenyes de betes vigatanes. Cal dir que la samarreta du l'escut de la colla imprès al pit esquerre: un escut caironat de malla sobre dos bastons creuats. Els colors de la colla són aquests: vermell i blanc. La bandera de la colla és blanca amb el brodat vermell d'una lluita amb bastons entre un guerrer clàssic i un centaure. La bandera és inspirada amb uns alts relleus mitològics ibero-romans que foren trobats a Malla i actualment es troben exposats al Museu de Malla.
INSTRUMENTS, MÚSICA, BALL I INTÈRPRETS
La colla dels Bastoners de Malla considera que balla amb dos instruments: el flabiol i els bastons. El flabiol fa la melodia, i els bastons, la percussió. Cada bastoner balla amb dos bastons, llevat d'un, el banderer, que en porta només un per poder aguantar la bandera. Els bastons són d'alzina. N'hi ha de dos tipus: uns que són tornejats com els garrots pagesos de fer garbes, i uns altres de cònics que recorden les claves dels guerrers clàssics.
El flabiol sempre és present en tots els balls. El flabiol és l'instrument tradicional que sempre ha acompanyat els balls de bastons de la Plana de Vic. Actualment és l'única colla d'Osona que manté la tradició flabiolaire en el seu ball de bastons. En els balls s'hi pot veure interpretar el flabiol en dos estils diferents: a dues mans, al vell estil d'Osona Sud, el qual és interpretat amb un flabiol més prim, el Flabiol de Balenyà, únic a tot Catalunya; i el flabiol amb bombo, típic d'Osona, en l'estil d'en Josep Verdaguer "Roviretes".
El músic flabiolaire és Ramon Redorta, amb les dues modalitats tradicionals: flabiol i bombo, i flabiol de Balenyà. De tant en tant, però, en Josep Prims l'acompanya en la modalitat del flabiol de Balenyà. Per tant, el ball de bastons de Malla l'acompanya un músic flabiolaire, però a vegades també dos. Això sí, sempre tocant el flabiol. La raó per la qual la colla es manté ferma en aquesta tradició musical rau en l'acústica, amb el flabiol se senten millor el repic dels bastons.
La música és tracicional de la Plana de Vic, i s'ha transmès de forma natural a la colla per via oral i escrita. La música de la majoria de balls és estructurada en compassos de 2/4. Així, mateix, en aquest sentit, els bastons piquen les primeres tres negres de les quatre amb les quals es compondria el ritme. Cada música de ball té una estructura de frases AABB i AABB. Cada frase té vuit compassos, i en molts casos podríem dir que són quatre compassos repetits en cada frase, fent el total de vuit. Cada peça té un total de 64 compassos. Tots els balls tenen una durada superior a 1 minut i inferior a 2 minuts. Tots els balls s'inicien i s'acaben amb un refilet del flabiol que es repeteix en tots els balls. I tots els balls tenen forma de rectangle, tret d'un, la "Periquita", que és circular.
DIFERÈNCIES AMB ALTRES COLLES DE BALLS DE BASTONS
Si s'hagués de catalogar el ball de bastons de Malla, podríem posar-los dins la categoria de balls de bastons amb flabiol. I dins d'aquesta classe, en la subcategoria de ball de bastons amb flabiol de Balenyà (o Flabiol del Migjorn d'Osona).
ACTUACIONS DESTACADES
La colla participa en festes majors en el mateix poble i en pobles veïns d'Osona, en les Trobades Nacionals de Bastoners des de la seva fundació, però també ha actuat a Tallinn (Estònia), durant el 21è Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folkòrics d'Adifolk, el juliol de 2008; al Festival Internacional de Música i Dansa de Cantonigròs, el juliol de 2009; al Prague Folklore Days (Txèquia), el juliol de 2009; i a la 4a Gala de Grupos Folklòricos de Becerril de la Sierra (Madrid), el novembre de 2009.
ALTRES ACTIVITATS
La colla també té una amplia col·lecció de bestiari: drac, bou, ruc, oca, gall, porc, paó, falcó, cavallets... També té parella de gegants i un capgròs. També la colla té com a propis aquests altres balls: de pagès, sardana antiga, contrapàs, branles, ball de ballestes, contradansa i ball de cintes.
L'any 2001, Ramon Redorta, bastoner i flabiolaire, interessat per la cultura tradicional catalana, va realitzar un treball de documentació històrica i oral a la Plana de Vic, i tot seguit, es va decidir a aplegar amics i veïns per crear una colla bastonera. És així com el 2004 es crea la colla dels Bastoners de Malla. Ell mateix n'és el cap de colla.
La colla és una entitat legal i de ple dret que es va inscriure al registre de la Generalitzat de Catalunya l'any 2008.
UN PATRIMONI DE LA PLANA DE VIC
L'objectiu de la colla en el seu inici era recuperar el ball de bastons típic de la Plana de Vic, del qual avis de l'entorn proper, sobretot entre Malla i Balenyà, recordaven. Així, doncs, la colla és hereva directa del llegat del vell bastoner i banderer de Balenyà Àngel Bigas, i per la part musical, del vell flabiolaire, Josep Prims, tots dos il·lustres. Per tant, la colla manté vius balls de bastons de més de dos-cents anys d'història, tant a nivell coreogràfic, com a nivell musical. Entre aquests balls es troben: la Processó, Ball de Córrer, en Jan Petit, el Ball de Cascavells, els Vuit Rebatres, el Sota-cama, els Quatre Cantons, la Clavellina, Sant Isidre... També, se'n ballen uns altres que tenen uns quaranta anys d'antiguitat, que el mateix cap de colla havia ballat en la seva infantesa, a Malla, per les caramelles, "els mongeters", "el pare no té pa". Més endavant, la colla ha anat creant nous balls i noves melodies, però sempre seguint fidelment l'estil tradicional de la Plana de Vic, com ara: el Ball de la Civada, la Polca...
LA GENT
La colla, actualment, és format per dos grups, el dels grans i el dels petits, el qual, aquest darrer du per nom "Els Bastoners Xics". La colla és format actualment per unes 25 persones, entre adults i infants. A la colla el més petit té 8 i el més gran 85 anys. Cada ball és compost per vuit balladors, un dels quals, fa de banderer. El banderer es troba sempre en una punta, i alça la bandera per marcar l'inici i acabament del ball. L'aspecte general de la colla és d'un grup de guerrers dansaires amb un comandant.
VESTUARI
Els Bastoners de Malla van vestits seguint l'uniforme bastoner propi de la Plana de Vic: camisa o samarreta blanca, cinta vermella creuada amb llaçada a l'esquerra, pantalons blancs, faldellí blanc amb franja vermella, mocador de coll vermell, faixa vermella, polaines vermelles amb cascavells i espardenyes de betes vigatanes. Cal dir que la samarreta du l'escut de la colla imprès al pit esquerre: un escut caironat de malla sobre dos bastons creuats. Els colors de la colla són aquests: vermell i blanc. La bandera de la colla és blanca amb el brodat vermell d'una lluita amb bastons entre un guerrer clàssic i un centaure. La bandera és inspirada amb uns alts relleus mitològics ibero-romans que foren trobats a Malla i actualment es troben exposats al Museu de Malla.
INSTRUMENTS, MÚSICA, BALL I INTÈRPRETS
La colla dels Bastoners de Malla considera que balla amb dos instruments: el flabiol i els bastons. El flabiol fa la melodia, i els bastons, la percussió. Cada bastoner balla amb dos bastons, llevat d'un, el banderer, que en porta només un per poder aguantar la bandera. Els bastons són d'alzina. N'hi ha de dos tipus: uns que són tornejats com els garrots pagesos de fer garbes, i uns altres de cònics que recorden les claves dels guerrers clàssics.
El flabiol sempre és present en tots els balls. El flabiol és l'instrument tradicional que sempre ha acompanyat els balls de bastons de la Plana de Vic. Actualment és l'única colla d'Osona que manté la tradició flabiolaire en el seu ball de bastons. En els balls s'hi pot veure interpretar el flabiol en dos estils diferents: a dues mans, al vell estil d'Osona Sud, el qual és interpretat amb un flabiol més prim, el Flabiol de Balenyà, únic a tot Catalunya; i el flabiol amb bombo, típic d'Osona, en l'estil d'en Josep Verdaguer "Roviretes".
El músic flabiolaire és Ramon Redorta, amb les dues modalitats tradicionals: flabiol i bombo, i flabiol de Balenyà. De tant en tant, però, en Josep Prims l'acompanya en la modalitat del flabiol de Balenyà. Per tant, el ball de bastons de Malla l'acompanya un músic flabiolaire, però a vegades també dos. Això sí, sempre tocant el flabiol. La raó per la qual la colla es manté ferma en aquesta tradició musical rau en l'acústica, amb el flabiol se senten millor el repic dels bastons.
La música és tracicional de la Plana de Vic, i s'ha transmès de forma natural a la colla per via oral i escrita. La música de la majoria de balls és estructurada en compassos de 2/4. Així, mateix, en aquest sentit, els bastons piquen les primeres tres negres de les quatre amb les quals es compondria el ritme. Cada música de ball té una estructura de frases AABB i AABB. Cada frase té vuit compassos, i en molts casos podríem dir que són quatre compassos repetits en cada frase, fent el total de vuit. Cada peça té un total de 64 compassos. Tots els balls tenen una durada superior a 1 minut i inferior a 2 minuts. Tots els balls s'inicien i s'acaben amb un refilet del flabiol que es repeteix en tots els balls. I tots els balls tenen forma de rectangle, tret d'un, la "Periquita", que és circular.
DIFERÈNCIES AMB ALTRES COLLES DE BALLS DE BASTONS
Si s'hagués de catalogar el ball de bastons de Malla, podríem posar-los dins la categoria de balls de bastons amb flabiol. I dins d'aquesta classe, en la subcategoria de ball de bastons amb flabiol de Balenyà (o Flabiol del Migjorn d'Osona).
ACTUACIONS DESTACADES
La colla participa en festes majors en el mateix poble i en pobles veïns d'Osona, en les Trobades Nacionals de Bastoners des de la seva fundació, però també ha actuat a Tallinn (Estònia), durant el 21è Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folkòrics d'Adifolk, el juliol de 2008; al Festival Internacional de Música i Dansa de Cantonigròs, el juliol de 2009; al Prague Folklore Days (Txèquia), el juliol de 2009; i a la 4a Gala de Grupos Folklòricos de Becerril de la Sierra (Madrid), el novembre de 2009.
ALTRES ACTIVITATS
La colla també té una amplia col·lecció de bestiari: drac, bou, ruc, oca, gall, porc, paó, falcó, cavallets... També té parella de gegants i un capgròs. També la colla té com a propis aquests altres balls: de pagès, sardana antiga, contrapàs, branles, ball de ballestes, contradansa i ball de cintes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)