La Rifa de l'Oca 2010

un any més, s'ha celebrat a Sant Vicenç de Malla, el diumenge 5 de desembre de 2010, la festa parroquial de la Rifa de l'Oca. Els actes han estat: Les Danses de l'Oca, el Ball de les Animetes, i la Rifa de l'Oca del Novenari. També hi ha hagut exposició d'oques i una mica de fireta on s'hi podia comprar garrapinyades i iogurts. Tant els balladors, com els actuants pertanyen al grup folclòric Bastoners de Malla. La Cobleta Flabiolaire de Malla s'ha encarregat d'interpretar les músiques.

A Malla, degut a la llarga tradició del Novenari de les Ànimes, i pel fort pòsit judeocristià que ha imprès l'església en la cultura catalana, hi ha molta creença encara en les ànimes del purgatori entre els parroquians més vells. Les animetes del Purgatori, aquelles ànimes que són entre el Cel i l'Infern. Són molt a prop nostre però no es poden veure per la seva naturalesa etèria, i encara no poden entrar al Cel perquè abans han de redimir els seus pecats. Necessiten pregàries per fer-se perdonar. També són aquells esperits benefactors que troben qualsevol cosa perduda. Si hom perd quelcom, i s'hi encomana resant, les animetes acaben trobant el que s'ha perdut. El Ball de les Ànimes és un homenatge a aquesta tradició i ve a representar aquesta creença. Alhora, aquest ball, clou el cicle de precs del Novenari amb la consegüent capta. En el ball, els balladors (vestit de blanc) representen les animetes. El capdavanter porta una patena. Tots en renglera van dansant fins a traçar una espiral. Quan l'espiral s'ha completat, el darrer (un nen) s'enfila al damunt del capdavanter i sosté la patena. És el moment en què l'ànima s'enfila al Cel. I tot seguit els altres balladors fan via i s'escolen, mentre la dansa llangueix fins al final. La rifa de l'oca obre les portes al cicle d'Advent. L'oca vindria a simbolitzar el geni del solstici d'hivern. Quan al Cel plomen les oques, a terra neva.

Tot és molt senzill, molt petit, però molt rural i molt autèntic. Una tradició a prop de tota la gent. Si la tradició ha set bona per als nostres avis i pares, per a nosaltres, els fills també n'és. Som el que els nostres avis eren, i els nostres avis són el que nosaltres serem. Per molts anys!