Agenda d'octubre

El dissabte 11 d'octubre, els Bastoners de Malla participaran a la 1a Trobada Bastonera de la Catalunya Central a Súria. Ballaran a la tarda.

Agenda de setembre de 2008

El 6 de setembre els Bastoners de Malla participen a la Festa Major del Remei (Vic), ballaran a la tarda.

El 7 de setembre els Bastoners de Malla participen a la Festa de Setembre de Malla, faran una ballada el migdia a la plaça de l'Església.

Agenda de juliol

El dissabte 26 de Juliol els Bastoners de Malla participen a la XXXIIIa Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya que es farà a partir de les quatre de la tarda a La Pineda (Vila-seca).

El diumenge 27 de juliol els Bastoners de Malla ballaran a la Festa del Segar i el Batre de Llagostera (Gironès), a la tarda.

Agenda de juny

• El Diumenge 1 de juny els Bastoners de Malla actuen a La Central (Vic), a les 11 del matí.
• El Dissabte 7 de juny els Bastoners de Malla actuen a Sant Coloma de Farnés, a les 5 de la tarda.
• El Diumenge 8 de juny els Bastoners de Malla actuen a Maià de Montcal (Garrotxa), al migdia.
• El Diumenge 21 de juny els Bastoners de Malla actuen a Barcelona, al Moll de la Fusta, a la tarda, en motiu de la Festa Major de la Cultura Catalana.

Agenda de maig

El dissabte 24 de maig, a la tarda, els Bastoners de Malla actuaran a Santa Eulàlia de Ronçana, fent una cercavila i una ballada final.

Història dels Bastoners de Malla

Els Bastoners de Malla són hereus d’una tradició que es troba documentada des del 1880. Els balls de bastons s’han transmès per via directa i sense interrupció fins a arribar a nosaltres. Tot gràcies a tres generacions de la família Bigas. Els Bigas tocaven el flabiol a dues mans i sabien ballar. Aquest fet excepcional ha permès que els balls de bastons es mantinguin intactes encara avui després d’un segle. Així, doncs, els Bastoners de Malla ballen seguint la tradició bastonera més antiga de la comarca d’Osona. Els Bastoners de Malla són els hereus directes i legítims d’aquesta vella tradició.

De tota manera, els Bastoners de Malla han pouat de dues arrels. Una de vella i una de no tan vella. L’arrel més antiga ja l’hem comentada, la de l’Àngel Bigas i la seva família originària de Muntanyola primer, i després de Balenyà. I l’altra arrel, la més moderna, de la dècada dels setanta. A Malla, no hi va haver colla de dansaires fins el 1970 (abans havien vingut a ballar-hi la colla de Balenyà de l’Àngel Bigas). Quan Mossèn Xavier Fradera va arribar a la parròquia de Sant Vicenç de Malla va formar una colla amb el jovent del poble. Va animar nois i noies a recuperar festes i tradicions que s’havien deixat de fer. Era la Colla de Malla. Unes de les tradicions que es recuperaren foren les caramelles i les danses. Dins de les danses hi havia els nostres balls de bastons.

Aquell jovent de la transició democràtica i de la represa nacional catalana, es va anar fent gran i les obligacions familiars van deixar més arraconades les festes. Els balls de bastons, tot i que es feien de tant en tant, cada vegada es van anar fent més de tant en tant, fins que gairebé arribaren a estar en risc de perdre’s. Així com abans hi havia hagut molta gent per ballar-los, ara n’hi havia ben poca. Molta gent, per la crisi del camp, i cridats per l’expansió de la indústria i el sector de serveis, havia marxat del poble a cercar feina i casa, i qui sap on eren ja.

Vet aquí, però, que un bastoner hereu d’aquella colla, en Ramon Redorta, el qual havia ballat des de ben petit els balls, i havia acompanyat amb el sac de gemecs els grans, veient que calia fer quelcom urgent per evitar la desaparició del ball de bastons al poble, va crear el 2003 amb nens i nenes la colla “Bastoners Xics de Malla”, i el 2004, la colla dels grans “Bastoners de Malla”.

A partir d’aquest moment es renovà la roba, els bastons i la indumentària i s’incrementà considerablement el nombre de balls de bastons que passà de 3 a 15. Hi hagué molta cura en ampliar el repertori. Calia conservar l’autenticitat. També, es va donar el cas, llavors, que algunes colles veïnes havien plegat. Aleshores, en Ramon, va veure que els Bastoners de Malla tenien una segona obligació, a més de mantenir els balls de Malla, convenia conservar els balls del Migdia de la Plana de Vic.

Per aquest motiu, la colla dels Bastoners de Malla va agafar els balls de bastons que havien ballat els Bastoners dels Hostalets de Balenyà, la majoria dels quals, ja s’havien ballat a Malla entre 1940-1950, tot fent la ronda de les caramelles de Pasqua per les Masies. Dos dels seus màxims protagonistes, el seu banderer Àngel Bigas i el seu flabiolaire Josep Prims, tots dos al llindar de la vuitantena d’edat, van instruir en l’art del ball de bastons a Redorta. Els dos veterans li transmeteren les seves velles tècniques i el seu llegat. L’Àngel Bigas li ensenyà els balls propis de la Plana de Vic, tal com els havia après del seu avi. En Josep Prims li ensenyà l’estil de tocar el flabiol a dues mans, genuí i únic del Sud d’Osona. D’aquesta manera, la tradició bastonera del Migdia d’Osona continua intacta, i té relleu en els Bastoners de Malla, d’una forma natural. Per tant, els balls de bastons de Malla segueixen fidelment una tradició genuïnament osonenca, i en concret del sud de la Plana de Vic. No en va, alguns dels seus membres han estat convidats a la Festa del Flabiol d’Arbúcies diverses vegades, mostrant les danses al 2005, sonant les nostres músiques amb els nostres dos flabiolaires des del 2004, i ensenyant a tocar en tallers de flabiol el 2007. Cal dir que el flabiol ens fa únics en l’espai nacional català, perquè és l’única colla de Catalunya que toca amb la digitació pròpia del Sud d’Osona i amb un flabiol amb més de dos-cents anys d’antiguitat. El so, és únic, vell, suau, com si parlés català antic.

Els balls de bastons de Malla i la seva música segueix fidelment la tradició musical i bastonera de l’indret emmirallant-se en la documentació oral i escrita del segle XIX: roba, bastons, i flabiol a dues mans. Els Bastoners de Malla, són tradició de Malla i cultura del Migjorn d’Osona.

Les sortides més destacables de la colla són:

Trobada Nacional de Bastoners a Súria, el 2005

Festa del Flabiol d’Arbúcies, el 2005

Trobada Nacional de Bastoners a Terrassa, el 2006

Trobada Nacional de Bastoners a Cambrils, el 2007

Final Copa Catalunya a Palamós (Barça-Nàstic), el 2007.

Balls de bastons tradicionals dels Bastoners de Malla:

Els Mongeters

El pare no té pa

Sant Isidre

La Processó

En Jan Petit

Cascavells

La Periquita

Els vuit rebatres

El Sota-cama

El Rotllet (o El Carquinyoli)

La Tia (o Ball de Segar)

Ball Nou (o de Córrer)

Els quatre cantons (o Els Nyitus)

La Clavellina

El Carolino

Polca de l'Ós

El ball de la civada

Crónica del Domingo de Resurrección en Malla

"La mañana traía el aire frío y en la pequeña plaza al pie de la iglesia, la concurrencia esperaba espectante el comienzo de los actos del domingo de Resurrección. Para alguien que viene de fuera y está acostumbrado a una distribución tradicional del nucleo de población, con el entramado de calles y sus casas pegadas las unas a las otras, era curioso y hermoso ver como Malla, ese lindo pueblo que salpica de masias el valle, se reunía como una familia para disfrutar de un trocito de su historia. Ramón ejercía de director de orquesta y en su rostro se adivinadaba la responsabilidad del que desea que todo salga bien, porque ha puesto el corazón para que así sea. Observando los ojos de los niños y las caras de sorpresa de las personas mayores cuando el dragón bailaba echando humo por la boca, entonces, uno comprende que el duro trabajo merece la pena. El Montseny, con la cima salpicada de nieve, asistía desde su privilegiada posición al baile de los bastoners infantiles, que seguro que en los días previos llenarían sus mochilas de ilusión por el baile del domingo en su pueblo, ante su público, y esa misma mañana las mariposas bailarían en sus estómagos. Y así, sembrando el fruto, la cantera estará asegurada para futuras generaciones.. Luego le tocó el turno a los mayores que envueltos por la dulce música del flabiol inundaron los sentidos con una baile lleno de matices y de colores. Para finalizar los danzantes se enfundaron vestidos de antaño. Ellas lucían guapísimas sus faldas floreadas que saludaban a la recíen nacida primavera y ellos, portaban con orgullo sus trajes, un trocito de su tierra.. Yo que soy animal de ciudad, llené mis pulmones del aroma de la naturaleza que se ofrecía a raudales y pensé que todo aquello era un regalo, que tenían mucha suerte y que los Mallencos deben valorarlo y conservarlo, porque un pueblo que olvida sus tradicones, es un pueblo que languidece. Además es bonito poder compartir momentos con tu gente."

Javier López Vaquero

(Madrid)

Els Bastoners de Malla ballaran a Estònia

Enguany, nosaltres, els Bastoners de Malla participarem al XXIè Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics, que se celebrarà els dies 2 i 3 d’agost de 2008 a Tallinn (Estònia). El dissabte al dematí farem una cercavila pels carrers de Tallinn, que clourem, tot seguit, amb la mostra de dos balls a la plaça. L’endemà, el diumenge al migdia, ballarem dos balls més a la plaça.

Balls de bastons dels Bastoners de Malla: ritus de pas que obren portes vitals

Cada ball va ser creat per ser dansat en un context i moment adequats. Per tant, cada ball té el seu propi llenguatge i significat.

Processó
Jan Petit
Cascavells
Vuit Rebatres
Ball Nou (de Córrer)
La tia
Sant Isidre
Mongeters
El pare no té pa
Carolino
Sota-cama
Retorn dels vuit rebatres
Periquita
Els quatre cantons (cavallets)
El rotllet
L’Airosa
Clavellina



La seva utilitat:

Balls de lluita: Ball Nou (infanteria i cavalleria), El pare no té pa (infanteria lluitant), Carolino (cavalleria en lluita), Periquita (lluita d’oponents, entre dos capdills i bàndols), Quatre Cantons o dit també Cavallets (cavalleria en lluita als quatre punts de la terra, del camp de batalla), Clavellina (Cavalleria de torneig)

Balls de ritus agrari (propiciadors, fertilitzadors): Sant Isidre (Saltar, batre) , Jan Petit (cavar, llaurar, plantar, sembrar), Cascavells (Sembrar i beneir), la Tia (segar i arreplegar les garbes), Mongeters (collita i batuda), Sota-cama (sembra i per demanar la pluja), Rotllet (cicle agrari: llaurar, sembrar, collir).

Dues utilitats o híbrid (agrari i lluita): L’Airosa (sembrar i lluita d’infanteria i cavalleria), vuit rebatres (adobar i preparar la terra, sembrar, collir i lluitar per defensar-la o per apropiar-se’n), vuit rebatres (sembrar i repertir, o disputa dels guanys)

Litúrgic: La processó (benedicció de la terra o indret per on es passa)

Presentació de la colla bastonera

BASTONERS DE MALLA
bastonersdemalla@josoc.cat
Balls de bastons típics de Malla i la Plana de Vic

Flabiolaires al vell estil del Migdia d'Osona

Qui són els Bastoners de Malla? Els Bastoners de Malla són el resultat de més d'un segle de tradició bastonera. Els Bastoners de Malla són hereus dels vells bastoners de Malla i dels bastoners i flabiolaires més vells de Balenyà (els bastoners més antics de la comarca). Els Bastoners de Malla ballen els balls tal i com els han rebut dels seus avantpassats, i els músics toquen el flabiol talment com es feia abans. Els bastoners de Malla són especialitzats en mantenir intactes els balls de bastons i la música d'Osona genuïns. Això és així, car només ells han tingut la sort de rebre en vida el llegat bastoner directament dels seus estimats avis Àngel Bigas i Josep Prims, els quals passen de la vuitantena d'anys. Per tant, tenim davant nostre una colla bastonera amb denominació d'origen de la Plana de Vic. Cal dir, també, que és una de les poques formacions que és acompanyada amb flabiols, i l'única a Catalunya en què els flabiolaires toquen en la manera més antiga i arcaica. De fet, els flabiolaires de la colla són els únics de Catalunya que saben tocar així. Veure els bastoners de Malla és un viatge al passat, un retrobament amb les nostres arrels catalanes més profundes. Bastons i flabiols es confonen i s'enreden en una malla per teixir els balls més antics de la Plana de Vic. La indumentària neix de la nostra cultura ibèrica i clàssica passada, i es reelabora en l'esplendor de la Catalunya medieval. Els dos colors predominants són el blanc i el vermell. El blanc simbolitza la puresa, la fertilitat i la pau. El vermell, la lluita de l'ésser humà per sobreviure. Els balladors porten cascavells, herència de cerimònies agràries propiciatòries i de foragitació dels mals esperits. Prova d'això, ho tenim, quan a mig ball encara es pot sentir algun crit de Terra! En el ball hi ha vuit balladors, diposats en dos rengles oposats de quatre, i un dels quals n'és el banderer, atès que duu la senyera. La senyera és acompanyada per un pom de flors, el ram ballador. Cal esmentar, que tots quests elements, fan pensar que el ball de bastons és un antiquíssim ritus de pas iniciàtic. Antigament, un home que podia fer un ball de bastons, era bo per treballar la terra i lluitar en la defensa del poble. Veiem, doncs, que cultura, economia, i joc esportiu es barregen en el fet bastoner. Benvinguts a la festa bastonera, benvinguts al ressò del nostre passat llunyà, i gaudiu!

Bastoners de Malla