RECORDS D'EN PERE PRAT, EN CASETA, FLABIOLAIRE A DUES MANS DEL SUD D'OSONA

En Pere Prat i Bau va néixer a La Caseta dels Hostalets de Balenyà l'onze de febrer de 1922, i se sap que va viure a Aiguafreda i bona part de la seva vida fins els darrers anys al carrer Sant Pere de Vic. En Pere Prat morí, vidu, a Vic el 19 de març de 2007. En Pere va treballar la fàbrica d'embotits Pont d'Hostalets de Balenyà i a la botiga de Ca la Glòria del mateix poble. Sabem, també, que en Pere havia exercit matador de porc de forma eventual en algunes masies. Però en Pere va destacar, sobretot, en la cultura popular d'Osona, i en concret, en un aspecte peculiar: la música del ball de bastons. En Pere fou flabiolaire durant molts anys dels Bastonaires del Foment Catòlic de Centelles i dels Bastoners de l’Esbart del Pi de Centelles. En Pere Prat era autodidacte, segons tots els testimonis que he pogut escoltar, la seva filla, dos dels seus nebots, companys bastoners més grans que jo,… Ell va ser el flabiolaire titular dels Bastoners de Centelles mentre va estar en actiu. En Josep Prims va venir a tocar com a reforç de la colla l’any 1968, i potser un parell més, quan fèiem dues colles, que per Pasqua ens repartíem el poble de Centelles i el dilluns anàvem a ballar als Hostalets i La Garriga. Jo havia ballat tocant ell – en tinc fotos - els anys 1968 i 1969. Per altra banda, en Josep Prims, en les “Memòries d’uns flabiols” reconeix que des de 1943 tocava pels Bastoners dels Hostalets, i amb ells havia vingut a tocar a Centelles, Tona i Balenyà l’any 1945, i també havia tocat pels caramellaires i dansaires del vicari Mn. Lluís Albrich la Pasqua de 1947. A més, va tocar alguns anys – anys 50 – amb els gegants centellencs. En cap moment diu que va ser el flabiolaire dels bastoners de Centelles, ni que va ensenyar a tocar ningú. Tornem a en Pere Prat. En Jaume Casanovas (Jaumet de l’Illa, dels Hostalets) va portar el ball de bastons a Centelles el 1959, i jo me’n recordo perquè era l’any de la meva primera comunió i el dia de Pasqua sortint d’ofici vaig veure per primera vegada els bastoners centellencs, i en Pere Prat tocava el flabiol. Sempre va tocar el de cinc forats, i en sabia amb una i amb les dues mans. Els Bastonaires del Foment Catòlic de Centelles van renovar els seus components a mida que passava el temps, i després d’en Jaume Casanovas, se’n va començar a cuidar en Lluís Tuneu, que també comptava amb en Pere per tocar el flabiol. El 1965 – jo amb 12 anys - ens vam incorporar als bastoners els Petits dansaires del Pi, que rebíem d’en Lluís Tuneu i en Joan Puigdollers – bastoner i dansaire experimentat - les classes de punteig i ball. Ens vam estrenar per Pasqua, i l’1 de maig ballàvem amb els grans a l’Aplec del Puigsagordi, tocant com sempre en Pere. El 1967 ja fèiem dues colles de joves bastoners, que també dansàvem als aplecs i festes juntament amb els grans. Quan ballàvem a llocs diferents, venia a tocar en Josep Prims, com ja he dit. Fou en aquesta època que els grans van deixar-ho i nosaltres vam ser-ne el relleu. Els finals dels anys 60 i principis dels 70 vam seguir ballant i actuant. L’Esbart del Pi i el grup de bastoners va conèixer una època que jo recordo com una de les millors, amb actuacions memorables. Alguns companys nostres, però, van plegar abans de fer el servei militar (anys 1974 i 74), i nous bastoners més joves, com els de la colla del meu germà, es van incorporar al grup. L’esbart dansaire, però, es va quedar amb pocs balladors i va plegar durant uns anys. Jo feia la mili el 1974 i me’n vaig anar a reforçar l’Esbart Castell de Tona, on ja hi havia ballant dos companys de l’Esbart. Un d’ells, en Pere Garriga, fou el que va portar el ball de bastons a Tona. Josep Sobrino i altres (amb col·laboració de la família d'en Pere) Centelles, 2012