Who are Bastoners de Malla?

Bastoners de Malla is a Catalan group of traditional dance who is dancing with sticks and bells. The dancers push their sticks and shake their bells. These old dances are called by Catalan people "Ball de Bastons". The ball de bastons was born like a warrior dance in Catalonia into Iberian period with some Greek influences, but it would have been in medieval time when appears documented for first time. Bastoners de Malla dance these Catalan warrior dance and another ritual dances of their small village it calls Malla (Osona). Their traditional dances relate to rural experiences and things on farmers’ life in the middle of Catalonia. Their traditional costumes look like the Mediterranian lands. The music is playing with a Catalan traditional whistle, a tabor pipe called flabiol i tambor in Catalan and sometimes with a Catalan bag pipe, called Sac de Gemecs in Catalan . Seeing Bastoners de Malla dancing is a genuine show beacause the movement, the music and their expressions tell us too much feelings of old and present times ensembled. Bastoners de Malla love to dance!

Poemes bastoners

CARÀCTER DE LA PLANA DE VIC

Vivim a la plana que no ha volgut ser mai plana.
Si nosaltres l’hem doblegada, ella ens ha sotmès;
i sempre lluitarà l’home per fer-la baixa;
i sempre resistirà la terra, sota la boira, alta.


Un bastó

UN BASTÓ QUE REPICA
TRINCA AMB UN ALTRE BASTÓ,
I UN BASTÓ QUE TRINCA
REPICA AMB UNA ALTRA RAÓ.


EL BASTÓ

Un bastó que bat
és un bastó que balla;
i un bastó trencat
és un bastó que calla.


ORACIÓ DEL BASTONER DE MALLA

Els bastoners de Malla,
de blanc i vermell s’han vestit,
n’han fet vuit de canalla,
a la festa o al convit.

Picarols i bastons, tothom balla,
quan el flabiol s’ha sentit,
i el ritual de la batalla
l’acaba un repic eixerit.


Si alguna hora...

Si alguna hora us heu demanat qui sóc,
guaiteu-me els ulls i em trobareu;
em veureu nu, travessant el foc amb la barra,
picant l’enclusa, esqueixant-me, esquerdant-me, partint-me,
lluitant, lluitant, clavant cops de batall per la terra sense fi.


Terra

Terra, mare, quants cops hauré de picar el teu ventre fins que escoltis aquest prec?
Quants garrots hauré de malaguanyar per ser-te digne?
Estic masegat, massa, però no sé fer res més,
i no sé morir d’una altra manera.
Pots dir-me quantes vegades més per tu?


RRV (El Cap)