Breu història de la colla Bastoners de Malla

INICI I ENTITAT
L'any 2001, Ramon Redorta, bastoner i flabiolaire, interessat per la cultura tradicional catalana, va realitzar un treball de documentació històrica i oral a la Plana de Vic, i tot seguit, es va decidir a aplegar amics i veïns per crear una colla bastonera. És així com el 2004 es crea la colla dels Bastoners de Malla. Ell mateix n'és el cap de colla.

La colla és una entitat legal i de ple dret que es va inscriure al registre de la Generalitzat de Catalunya l'any 2008.

UN PATRIMONI DE LA PLANA DE VIC
L'objectiu de la colla en el seu inici era recuperar el ball de bastons típic de la Plana de Vic, del qual avis de l'entorn proper, sobretot entre Malla i Balenyà, recordaven. Així, doncs, la colla és hereva directa del llegat del vell bastoner i banderer de Balenyà Àngel Bigas, i per la part musical, del vell flabiolaire, Josep Prims, tots dos il·lustres. Per tant, la colla manté vius balls de bastons de més de dos-cents anys d'història, tant a nivell coreogràfic, com a nivell musical. Entre aquests balls es troben: la Processó, Ball de Córrer, en Jan Petit, el Ball de Cascavells, els Vuit Rebatres, el Sota-cama, els Quatre Cantons, la Clavellina, Sant Isidre... També, se'n ballen uns altres que tenen uns quaranta anys d'antiguitat, que el mateix cap de colla havia ballat en la seva infantesa, a Malla, per les caramelles, "els mongeters", "el pare no té pa". Més endavant, la colla ha anat creant nous balls i noves melodies, però sempre seguint fidelment l'estil tradicional de la Plana de Vic, com ara: el Ball de la Civada, la Polca...

LA GENT
La colla, actualment, és format per dos grups, el dels grans i el dels petits, el qual, aquest darrer du per nom "Els Bastoners Xics". La colla és format actualment per unes 25 persones, entre adults i infants. A la colla el més petit té 8 i el més gran 85 anys. Cada ball és compost per vuit balladors, un dels quals, fa de banderer. El banderer es troba sempre en una punta, i alça la bandera per marcar l'inici i acabament del ball. L'aspecte general de la colla és d'un grup de guerrers dansaires amb un comandant.

VESTUARI
Els Bastoners de Malla van vestits seguint l'uniforme bastoner propi de la Plana de Vic: camisa o samarreta blanca, cinta vermella creuada amb llaçada a l'esquerra, pantalons blancs, faldellí blanc amb franja vermella, mocador de coll vermell, faixa vermella, polaines vermelles amb cascavells i espardenyes de betes vigatanes. Cal dir que la samarreta du l'escut de la colla imprès al pit esquerre: un escut caironat de malla sobre dos bastons creuats. Els colors de la colla són aquests: vermell i blanc. La bandera de la colla és blanca amb el brodat vermell d'una lluita amb bastons entre un guerrer clàssic i un centaure. La bandera és inspirada amb uns alts relleus mitològics ibero-romans que foren trobats a Malla i actualment es troben exposats al Museu de Malla.

INSTRUMENTS, MÚSICA, BALL I INTÈRPRETS
La colla dels Bastoners de Malla considera que balla amb dos instruments: el flabiol i els bastons. El flabiol fa la melodia, i els bastons, la percussió. Cada bastoner balla amb dos bastons, llevat d'un, el banderer, que en porta només un per poder aguantar la bandera. Els bastons són d'alzina. N'hi ha de dos tipus: uns que són tornejats com els garrots pagesos de fer garbes, i uns altres de cònics que recorden les claves dels guerrers clàssics.

El flabiol sempre és present en tots els balls. El flabiol és l'instrument tradicional que sempre ha acompanyat els balls de bastons de la Plana de Vic. Actualment és l'única colla d'Osona que manté la tradició flabiolaire en el seu ball de bastons. En els balls s'hi pot veure interpretar el flabiol en dos estils diferents: a dues mans, al vell estil d'Osona Sud, el qual és interpretat amb un flabiol més prim, el Flabiol de Balenyà, únic a tot Catalunya; i el flabiol amb bombo, típic d'Osona, en l'estil d'en Josep Verdaguer "Roviretes".

El músic flabiolaire és Ramon Redorta, amb les dues modalitats tradicionals: flabiol i bombo, i flabiol de Balenyà. De tant en tant, però, en Josep Prims l'acompanya en la modalitat del flabiol de Balenyà. Per tant, el ball de bastons de Malla l'acompanya un músic flabiolaire, però a vegades també dos. Això sí, sempre tocant el flabiol. La raó per la qual la colla es manté ferma en aquesta tradició musical rau en l'acústica, amb el flabiol se senten millor el repic dels bastons.

La música és tracicional de la Plana de Vic, i s'ha transmès de forma natural a la colla per via oral i escrita. La música de la majoria de balls és estructurada en compassos de 2/4. Així, mateix, en aquest sentit, els bastons piquen les primeres tres negres de les quatre amb les quals es compondria el ritme. Cada música de ball té una estructura de frases AABB i AABB. Cada frase té vuit compassos, i en molts casos podríem dir que són quatre compassos repetits en cada frase, fent el total de vuit. Cada peça té un total de 64 compassos. Tots els balls tenen una durada superior a 1 minut i inferior a 2 minuts. Tots els balls s'inicien i s'acaben amb un refilet del flabiol que es repeteix en tots els balls. I tots els balls tenen forma de rectangle, tret d'un, la "Periquita", que és circular.


DIFERÈNCIES AMB ALTRES COLLES DE BALLS DE BASTONS
Si s'hagués de catalogar el ball de bastons de Malla, podríem posar-los dins la categoria de balls de bastons amb flabiol. I dins d'aquesta classe, en la subcategoria de ball de bastons amb flabiol de Balenyà (o Flabiol del Migjorn d'Osona).


ACTUACIONS DESTACADES
La colla participa en festes majors en el mateix poble i en pobles veïns d'Osona, en les Trobades Nacionals de Bastoners des de la seva fundació, però també ha actuat a Tallinn (Estònia), durant el 21è Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folkòrics d'Adifolk, el juliol de 2008; al Festival Internacional de Música i Dansa de Cantonigròs, el juliol de 2009; al Prague Folklore Days (Txèquia), el juliol de 2009; i a la 4a Gala de Grupos Folklòricos de Becerril de la Sierra (Madrid), el novembre de 2009.


ALTRES ACTIVITATS
La colla també té una amplia col·lecció de bestiari: drac, bou, ruc, oca, gall, porc, paó, falcó, cavallets... També té parella de gegants i un capgròs. També la colla té com a propis aquests altres balls: de pagès, sardana antiga, contrapàs, branles, ball de ballestes, contradansa i ball de cintes.