Quan mor la nit
parint el sol,
la Plana de Vic
fa el bressol:
amb llana, el coixí,
i cotó el llençol.
El Cap
Bastoners de Malla dansant el Ball Nou
Viladecavalls, festa major 2012.
dilluns, 16 de març del 2009
diumenge, 15 de març del 2009
Poemes bastoners
CARÀCTER DE LA PLANA DE VIC
Vivim a la plana que no ha volgut ser mai plana.
Si nosaltres l’hem doblegada, ella ens ha sotmès;
i sempre lluitarà l’home per fer-la baixa;
i sempre resistirà la terra, sota la boira, alta.
Un bastó
UN BASTÓ QUE REPICA
TRINCA AMB UN ALTRE BASTÓ,
I UN BASTÓ QUE TRINCA
REPICA AMB UNA ALTRA RAÓ.
EL BASTÓ
Un bastó que bat
és un bastó que balla;
i un bastó trencat
és un bastó que calla.
ORACIÓ DEL BASTONER DE MALLA
Els bastoners de Malla,
de blanc i vermell s’han vestit,
n’han fet vuit de canalla,
a la festa o al convit.
Picarols i bastons, tothom balla,
quan el flabiol s’ha sentit,
i el ritual de la batalla
l’acaba un repic eixerit.
Si alguna hora...
Si alguna hora us heu demanat qui sóc,
guaiteu-me els ulls i em trobareu;
em veureu nu, travessant el foc amb la barra,
picant l’enclusa, esqueixant-me, esquerdant-me, partint-me,
lluitant, lluitant, clavant cops de batall per la terra sense fi.
Terra
Terra, mare, quants cops hauré de picar el teu ventre fins que escoltis aquest prec?
Quants garrots hauré de malaguanyar per ser-te digne?
Estic masegat, massa, però no sé fer res més,
i no sé morir d’una altra manera.
Pots dir-me quantes vegades més per tu?
RRV (El Cap)
Vivim a la plana que no ha volgut ser mai plana.
Si nosaltres l’hem doblegada, ella ens ha sotmès;
i sempre lluitarà l’home per fer-la baixa;
i sempre resistirà la terra, sota la boira, alta.
Un bastó
UN BASTÓ QUE REPICA
TRINCA AMB UN ALTRE BASTÓ,
I UN BASTÓ QUE TRINCA
REPICA AMB UNA ALTRA RAÓ.
EL BASTÓ
Un bastó que bat
és un bastó que balla;
i un bastó trencat
és un bastó que calla.
ORACIÓ DEL BASTONER DE MALLA
Els bastoners de Malla,
de blanc i vermell s’han vestit,
n’han fet vuit de canalla,
a la festa o al convit.
Picarols i bastons, tothom balla,
quan el flabiol s’ha sentit,
i el ritual de la batalla
l’acaba un repic eixerit.
Si alguna hora...
Si alguna hora us heu demanat qui sóc,
guaiteu-me els ulls i em trobareu;
em veureu nu, travessant el foc amb la barra,
picant l’enclusa, esqueixant-me, esquerdant-me, partint-me,
lluitant, lluitant, clavant cops de batall per la terra sense fi.
Terra
Terra, mare, quants cops hauré de picar el teu ventre fins que escoltis aquest prec?
Quants garrots hauré de malaguanyar per ser-te digne?
Estic masegat, massa, però no sé fer res més,
i no sé morir d’una altra manera.
Pots dir-me quantes vegades més per tu?
RRV (El Cap)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)